El Museu de Ciències Naturals de Granollers La Tela ha realitzat, juntament amb l'Agrupació de Defensa Vegetal de l'arròs, l'estudi La ratapinyada nana com a control de la plaga de la papallona de l’arròs al Delta de l’Ebre entre els anys 2006 i 2007 que ha permès demostrar que la ratapenada pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus) pot actuar com a control natural de la plaga de la papallona de l'arròs (Chilo supressalis) que afecta el Delta de l'Ebre.

Durant l'estudi s’ha mesurat l’activitat de vol de les papallones utilitzant paranys de llum i de feromones. Paral·lelament s’ha conegut l’activitat de cacera de les ratapenades utilitzant detectors d’ultrasons en 64 estacions d’escolta de 5 minuts cadascuna. Les dades han estat preses cada 15 dies entre juny i setembre. L’anàlisi dels resultats obtinguts ha permès concloure que milers de ratapenades van a caçar papallones als arrossars quan aquestes es troben en fase de vol. També s’ha observat que mentre als arrossars no hi ha papallones les ratapenades cacen en llacunes.

Depredant papallones adultes les ratapenades eviten tan la reproducció de l’insecte com la deposició d’ous sobre les plantes de l’arròs. Segons un estudi fet als Estats Units una ratapenada com la pipistrel·la nana depreda uns 400 insectes, de la mida d’un mosquit, per hora. És per això que es pot considerar aquests mamífers voladors com a vertaders controladors de plagues d’insectes nocturns.

Així, el control de la papallona mitjançant ratapenades només té avantatges ja que abarateix costos a l’agricultor, pot evitar l’ús d’insecticides i per tant fomentar el cultiu ecològic, fomentar la recuperació d’espècies autòctones com les ratapenades, no implica cap risc per a la resta de poblacions d’animals salvatges i serveix per controlar altres plagues (p ex. mosquits i quironòmids).

Ja s'han realitzat altres estudis anteriors en aquesta línia, com per exemple a l'illa de Buda on s'ha demostrat que a mesura que ha incrementat el nombre de ratapenades en caixes (fins a 4.300 individus) han anat disminuint les plantes d’arròs afectades per la papallona. Aquest fet ha provocat que actualment a Buda no sigui necessari realitzar controls amb insecticides. També s'ha investigat aquest fenomen a Texas on es va veure que les poblacions de ratapenades havien estalviat als agricultors 1,7 milions de dòlars entre estalvi d’insecticides i increment de producció de gra i cotó. Aquests mateixos resultats podrien ser extrapolables a l’Ebre i encara serien més beneficiosos si es fomentés l’increment de les poblacions de ratespenades en arrossars.

La investigació compta amb la col·laboració del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, l'Agrupació de Defensa Vegetal de l'arròs, el Parc Natural del Delta de l'Ebre i el Museu de Ciències Naturals de Granollers, i es continuarà durant el 2008 amb una anàlisi de la dieta de les ratapenades i el seguiment de nous emplaçaments de caixes niu.