Àrea de descans

L'àrea de descans us permetrà reposar, fer exercicis d'estiraments o aturar-vos una estona i contemplar el paisatge. La seva ubicació dalt de la Serra de Palou la converteix en un excel·lent mirador sobre la ciutat, les valls dels rius Congost, Mogent i Besòs, la plana del Vallès i les muntanyes que l'envolten. En un dia clar, veureu al vostre davant, al fons, el massís de Montserrat (1236 m) i, seguint el sentit de les agulles del rellotge, altres vistes de la Serralada Prelitoral com la Serra de l'Obac i Sant Llorenç del Munt (La Mola, 1095 m), els Cingles de Gallifa i de Bertí (952 m), Puiggraciós (807 m) i el Massís del Montseny amb els cims del Tagamanent (1055 m), la Calma, el Sui (1322 m) i el Turó de l'Home (1712 m). I cap a llevant, la Serralada Litoral o de Marina, de nord a sud: Serra de Montnegre (763 m), Serra del Corredor (638 m), Céllecs (534 m), Sant Mateu (446 m), la Conreria, Collserola i el Tibidabo (512 m).

Sortint de l'àrea de descans, a pocs metres, un camí descendeix cap a Valldoriolf. Si seguíssiu aquest camí arribaríeu a Can Prat Vell i Can Ribes i des d'allí, seguint el traçat del sender PR C-36 que va de Granollers a Céllecs, passaríeu per les restes prehistòriques de la zona de Céllecs: la Galeria coberta de Can Gol, el dolmen de Can Gol II, la Pedra Foradada, la Pedra de les Orenetes, la Pedra de les Creus, la Cabana del Moro i el poblat iber de Céllecs. Aquest sender fou senyalitzat per l'Agrupació Excursionista de Granollers i en fou editada una guia.

Continuem pel Camí de Santa Quitèria i ben aviat un rètol ens informa que a la nostra dreta, vorejant els camps de conreu, s'hi localitza el Pedró.

El Pedró està situat dalt de la Serra de Palou. Es tracta d'un cilindre de pedra, damunt del qual una mola se sustenta en el pedestal. Coronava el Pedró una creu, però l'original ha desaparegut. Era tradició ja fa algunes dècades que cada dilluns de Pasqua s'organitzava una processó que partint de l'església de Sant Julià de Palou arribava fins al Pedró, on se celebrava un acte religiós. Sembla que l'origen del Pedró està relacionat amb el fet d'indicar el punt més elevat de l'antic municipi de Palou, a la serra de Palou.
Ara el camí, que comença a descendir, ens condueix cap al pont de l'Autopista A-7.

Els Quatre Camins

La construcció de l'autopista va comportar la desaparició de l'indret original on confluïen quatre camins. Actualment la cruïlla es produeix a l'entrada del pont. Dos d'aquests camins no segueixen el nostre itinerari: el de Can Belitre, a la dreta, ens acosta a Palou i al ferrocarril i si seguim els camins paral·lels a la via, podrem retornar a l'inici de l'itinerari; i el Camí de Can Julianet segueix paral·lelament el traçat de l'autopista i ens possibilita arribar, per un costat, a la cruïlla de la carretera del Masnou amb la de Montmeló, i des d'aquí, retornar a la Serra de Palou pel Camí de Ca l'Usel i acostar-nos al bosc de Cal Ceballot, al límit amb el terme municipal de Vilanova del Vallès.

El camí de Can Tià i el de Can Malo apareixen documentats en el segle IX. Josep Estrada ens parla que aquesta via era coneguda amb el nom d'Strada Francesca i de Via Calciata. Es tractava d'un camí empedrat que venint de l'altra banda dels Pirineus, passava per Girona i Hostalric, enfilava la vall del Tordera i del Mogent fins a La Roca del Vallès. Des d'aquí es desviava cap a la Valldoriolf i s'enfilava cap el Coll del Puig de l'Olivella o d'Ovella on hi havia l'Hostal de Vilafort, dalt de la serra de Llevant i avui dins el terme municipal de Granollers. El camí passava pel costat de Cal Rei i de Cal Malo i seguint Congost avall arribava fins al Pla de Reixac on es desdoblava. Una branca continuava cap a Barcelona i una altra prenia la direcció de Sant Cugat del Vallès.

Les obres de l'autopista A-7 s'iniciaren l'any 1967. El dia 3 de novembre de 1969 s'inaugurava el trajecte de Barcelona a Granollers, i a l'estiu de 1971, arribava definitivament a la Jonquera i a la frontera francesa, on enllaça amb la xarxa d'autopistes europees. La seva intensitat de trànsit la configura com un dels eixos viaris per carretera més importants del país.

El nostre itinerari creua el pont sobre l'autopista i continua pel camí de Can Tià . Abandonem el Camí de Santa Quitèria, que ara s'enfila a la nostra esquerra cap a la serra de Can Gri pel coll del Puig de l'Olivella o d'Ovella i, després de passar pel costat del centre penitenciari de Quatre Camins, s'endinsa en el terme municipal de Vilanova del Vallès.

Bosc de Can Mayol

Passem pel costat de can Tià i més endavant en arribar al barri de Can Rei de Palou ens trobem amb una altra cruïlla de camins. A la nostra esquerra, el camí de Can Rei ens porta fins al bosc de Can Mayol i al Camí de Santa Quitèria. Al nostre davant, cap a migdia, el camí de Cal Malo passa per Can Masferrer, Cal Malo, Cal Gravat i Ca l'Usel.

La senyalització ens indica que la nostra ruta ha de continuar per sota el pont de l'autopista A-7.

La construcció del Centre Penitenciari de Quatre Camins, dins el terme municipal de la Roca del Vallès i de Granollers, no va estar exempta de polèmica. Després de barallar-se diverses ubicacions -Can Prat i Can Ribes-, la Conselleria de Justícia proposava l'edificació del mòdul penitenciari a Quatre Camins, un indret situat a més de tres quilòmetres del nucli urbà de la Roca i a menys d'un quilòmetre de Palou i de Can Bassa. La decisió va motivar un seguit de mobilitzacions ciutadanes. El 5 de març de 1989 s'inaugurava el centre penitenciari.

El bosc de Can Mayol és un dels pocs vestigis de zones boscoses que resten a la serra de Llevant, juntament amb el bosc de Cal Ceballot. Es té notícia de l'existència del Bosc de les Tres Torres i del Bosc d'en Bassa a mitjans del segle XIX. Els conreus deurien substituir aquests boscos, com ho manifesta la toponímia que ens ha quedat en aquesta zona la qual ens parla de l'existència de vinyes. Segurament aquestes vinyes es veieren afectades per la plaga de la fil·loxera, al Vallès cap al 1883, i foren reemplaçades per conreus de secà. El bosc de Can Mayol és una pineda sense sotabosc.
Després de passar per sota l'autopista i per la línia de ferrocarril, el camí ens condueix fins a la carretera del Masnou. Travessem la carretera i prenem el Camí del Junyent. Anem cap a ponent i en direcció al riu Congost. Ens trobem en el pla de Palou i anem deixant enrere diverses cases, com ca l'Àngel, can Pepet Malo i cal Titus. En arribar a can Batzacs, el camí del Junyent conflueix en el Camí Ral. Si prenguéssiu el camí en direcció sud, passaríeu pel Barri del Junyent i per Can Plantada i Can Malla, masies que són a tocar de la carretera de Montmeló. Des d'aquí podeu continuar cap a Montornès del Vallès, seguint el Camí Ral.