Aquest site es veu millor amb un navegador que suporti estàndards web, però és accessible amb qualsevol navegador o dispositiu d‘Internet.


www.granollers.org - Benvingut a la Ciutat de Granollers

Porxada


Fil d'ariadna

Ets a: Inici > Coneix la ciutat > Rutes per Granollers > El Pedró

Secció: Coneix la Ciutat/El Pedró

Ruta d'El Pedró (3 de 3)

El Camí Ral

Esglèsia Situats en el Camí Ral, l'itinerari ens ofereix tres alternatives per continuar la ruta. Una possibilitat passa per continuar directament fins al passeig Fluvial a través del Camí de Can Bou.

La segona variant consisteix en seguir el Camí Ral en direcció a Granollers fins a la plaça de la Costura i al passeig del Dr. Fàbregas i, des d'allí, acostar-nos fins a la parròquia de Sant Julià de Palou i a la plaça de Josep Oliveras, on hi trobareu una àrea de descans.

El Camí Ral pren aquest nom del camí reial de Barcelona a Vic que procedent de Montornès del Vallès travessava els antics termes municipals de Palou i de Granollers. A Granollers, passava per l'actual plaça de Sant Miquel, pujava pel carrer de Barcelona fins a la plaça de la Porxada i continuava pel carrer de Santa Elisabet i de Corró.
L'antic municipi de Palou, fusionat amb Granollers el dia 1 de gener de 1928, s'ha caracteritzat tradicionalment pel seu caràcter fonamentalment agrari i de poblament disseminat. Palou, que és citat l'any 924 com a Palatiolo, compta amb un important patrimoni natural i arquitectònic, entre ells l'església parroquial de Sant Julià. L'església actual que data de finals del segle XVI, restaurada a principis del segle XX, és d'estil de gòtic tardà i és un dels pocs edificis gòtics ben conservats de la comarca. L'església original era d'estil romànic i fou consagrada l'any 1103.

A l'inici del segle XX, Palou destacava pel conreu del cànem per a una indústria que hi havia entre Palou i Granollers. Davant la competència del cànem italià i el jute indi, el conreu del cànem desaparegué al 1925 i fou substituït pel farratge destinat al bestiar boví estabulat per a la fabricació lletera.

Finalment, podeu continuar el Camí Ral en sentit nord i preneu el primer camí que trobareu a l'esquerra. És el Camí de la Torre de les Aigües. Passeu pel costat de la casa de la Torre de les Aigües i continueu fins al passeig Fluvial.

Torre de les AigüesLa Torre de les Aigües és una de les edificacions més notables de Palou. Construïda entre els segles XV i XVII, la Torre de les Aigües comprèn un conjunt d'edificis al voltant d'un pati tancat. L'accés al pati es produeix per una portalada d'arc de mig punt dovellat amb un escut a la clau. Del conjunt d'edificis cal destacar la torre de planta quadrada, de tres nivells, i coronada amb merlets. La casa tenia en el seu interior la capella i la imatge de la Mare de Déu de les Neus, invocada pels beneficis de la pluja. Des del segle XV la Torre de les Aigües era la casa pairal de la família dels Junyent, noble nissaga que comptà amb personatges destacats a la cort catalana.

Una llegenda, recollida per Antoni Gallardo, explica que una dona d'aigua es va casar amb l'Home de la Torre amb la condició que no li fos retret el seu origen. I es diu que l'Home de la Torre no va ser capaç de guardar el secret i per això la dona va desaparèixer per sempre més.

Situats en el passeig Fluvial podeu optar per dues alternatives: continuar el nostre itinerari o bé anar cap a la serra de Ponent, tot travessant el riu Congost pel gual del carrer d'Arquímedes. Una altra guia que porta per títol La font del Radium us guiarà per la ruta que recorre la serra de Ponent, des del Bosc de Can Cabanyes fins a la verneda de Can Gili.

El Parc Firal

La nostra ruta continua a través del passeig Fluvial, seguint el marge esquerre del riu Congost. Abans d'entrar en el Parc Firal us trobareu amb el Camí de Can Bassa i si el continuéssiu arribaríeu a Can Bassa, una masia del 1644, al Camí Ral i a la carretera del Masnou.Firal

El riu Congost neix a Aigües Partides (Centelles, Osona) i travessa la comarca del Vallès Oriental de nord a sud. En arribar a Montmeló s'uneix al riu Mogent i forma el Besòs. Amb una longitud de 41 km, rep el seu nom del pas estret pel qual discorre entre els Cingles de Bertí i el Montseny, si bé els documents medievals l'esmenten com ´vallense´, és a dir Vallès. Es caracteritza pel seu règim irregular, amb èpoques d'estiatge però també de notables crescudes com les de 1642, 1898, 1943, 1944, 1962 i 1994. L'actuació efectuada recentment en el tram urbà de Granollers, en els anys 1997 i 1998, pretén reduir els efectes de les avingudes.

El Parc Firal, obra de l'arquitecte Pep Bonet, ha estat construït entre el 1999 i el 2000. És un espai que combina l'ús com a espai de lleure amb el de la promoció de l'activitat econòmica. L'edició de la Fira de l'Ascensió de l'any 2000 es va celebrar per primera vegada en un Parc Firal encara en obres.

Sortint del Parc Firal, hem de passar per sota el pont de la ronda sud i, més endavant, per sota del de l'avinguda de Prat de la Riba per arribar al Parc del Congost.

Congost

El Parc del Congost, projectat al 1986, comprenia una zona d'esbarjo i una altra esportiva. El dia 1 de maig de 1991 s'inaugurava la primera fase, corresponent a la zona esportiva. El mes de març de 1993 es desestimava el projecte inicial i s'hi introduïen importants modificacions. L'any 2001 està previst iniciar les obres de la darrera fase del Parc del Congost, un parc amb una superfície de 116.650 m2.

El nostre itinerari continua seguint el passeig Fluvial, per darrere els centres educatius Salvador Espriu, Escola Municipal de Treball, Salvador Llobet i Antoni Cumella. Arribats al carrer de Sant Tomàs d'Aquino, hem de continuar pel passeig proper al riu fins a la plaça de la Constitució, lloc on acaba aquesta ruta.

 


Accessos directes