Verneda de Can Gili

Deixem la verneda o albereda de Can Gili, d'una hectàrea de superfície, i continuem la nostra ruta a través del carrer de Sant Marc, antic Camí de Lliçà d'Amunt, en direcció cap a ponent. En anys propers, un pont per a vianants permetrà, en aquest indret, enllaçar Terra Alta i Can Gili. Pocs metres després de deixar la verneda enrere, un camí surt a la nostra esquerra i s'enfila cap al capdamunt de la serra de Ponent.

La verneda de Can Gili, nom amb què és conegut aquest bonic indret, és en realitat una albereda, ja que són els àlbers (Populus alba) els arbres que hi predominen juntament amb altres espècies com els plàtans (Platanus x hybrida), els pollancres (Populus nigra i Populus tremula), i a l'estrat herbaci l'heura (Hedera helix) i les gramínies. L'entorn que envolta la verneda de Can Gili ha canviat substancialment arran de la construcció de la carretera de Lliçà. Antigament el camí de Lliçà d'Amunt seguia el traçat del carrer de Sant Marc, i la verneda, la font d'en Gili, una bassa i la masia de can Gili formaven part d'un mateix paisatge. Al llarg de l'any 2001 està previst que el Taller Ocupacional "Antoni Jonch i Cuspinera" treballi en la recuperació d'aquest espai com a parc periurbà.

Des de dalt de la serra podem observar el magnífic paisatge, si el dia és clar, que ofereixen els cingles de Gallifa i de Bertí i el massís del Montseny. En transcórrer per la carena una bona part de la nostra ruta, tindrem l'ocasió de contemplar en diferents moments esplèndides vistes sobre Granollers, la plana del Vallès i la serralada Prelitoral i Litoral.

Ara el camí planeja per sobre de la carena, en una terra que ha deixat de conrear-se des de fa alguns anys, fins a arribar a una cruïlla. El camí de can Marçal ens acostaria cap a l'autovia de l'Ametlla (C-17) i el terme municipal de Lliçà d'Amunt. La nostra ruta avança cap a migdia i pocs metres més endavant, retrobem el camí de l'Escanyat, el qual puja des del camí paral·lel a la via del tren i pel costat del Bosc del molí dels Capellans i de Can Pagès.

Des d'aquest indret, dalt de la Serra de Ponent, s'ofereix una bona vista sobre la part nord de la nostra comarca, sobre la cinglera i el Montseny. D'esquerra a dreta, s'identifiquen els cingles de Gallifa (la Mola, 951 m), els cingles de Bertí i la capçalera de la vall del Tenes, Puiggraciós (807 m), la vall del riu Congost, el Tagamanent (1056 m), la Calma, el Sui (1322 m) i el turó de l'Home (1712 m), tots ells a la serralada Prelitoral.
La zona on conflueixen el camí de la serra i el camí de l'Escanyat es coneix com la brolla de la Vinyeta. Una brolla és una formació arbustiva on predominen espècies com la ginesta, el llentiscle, les esparregueres, i amb una important diversitat de l'estat herbaci. Cap a ponent podem contemplar una vall, un espai que aviat serà urbanitzat, que la toponímia local relaciona amb els noms de Vallconillera, sot de Vall·llobera, la Xicarda o la Vinyeta.

Avancem fins a trobar-nos, al cap de poc temps, amb una altra cruïlla: són dues alternatives que permetran d'acostar-nos fins a la font del Ràdium. El camí de la serra de Ponent continua a la nostra esquerra, tot carenant, i segueix en part l'antic camí dels Capellans. Aquest camí, que ofereix interessants vistes sobre la ciutat de Granollers, el Montseny i la serralada Litoral, enllaça amb el camí de la font del Ràdium i el carrer de Severo Ochoa des d'on podrem baixar a la font del Ràdium o, si ho preferim, cap a Sant Nicolau.

Des d'aquest camí, un cop arribats aproximadament al punt més elevat, recomanem prendre una desviació cap a llevant per entre una zona d'erms -antics conreus de vinyes i oliveres, en l'actualitat abandonats-, on creixen espècies colonitzadores i plantes aromàtiques com el romaní, la farigola i el fonoll. Arribareu a un indret que esdevé un magnífic mirador sobre la ciutat de Granollers i la seva conurbació. De teló de fons, el massís de Montseny amb el turó de l'Home dominant, i la serralada Litoral. En un dia clar podem identificar el Montnegre (773 m), el Corredor (657 m), el turó del Vent (384 m), el coll de Parpers, Céllecs (534 m) i Sant Mateu (500 m). En primer pla, a la vostra dreta, podreu observar la petita vall del Torrent de Sant Nicolau. Cal esmentar que de forma conjunta el Taller Ocupacional "La Font" i el Museu de Ciències Naturals "La Tela" han elaborat un itinerari per a escolars d'aquest espai que acabem de descriure.

La senyalització opta, però, per seguir un tram del Camí antic de Lliçà d'Amunt que avança cap a ponent, a través de la petita vall que forma el torrent de la font del Ràdium, fins al camí de la Carena. Arribem al lloc conegut com Pedrals, just al límit amb el terme municipal de Lliçà d'Amunt. Un camí baixa fins a una urbanització i a l'autovia de l'Ametlla; el nostre tomba cap a migdia, seguint la carena, i baixa cap a l'espai natural de la font del Ràdium, on trobareu una àrea de descans amb una font i uns bancs per poder reposar.

El topònim Pedrals s'ha relacionat amb la possible existència d'un pedró, semblant al que encara es conserva a la serra de Llevant, que indicaria la confluència dels termes municipals de Lliçà d'Amunt, de Palou i de Granollers.

El naixement del Torrent de la Font del Ràdium el podem observar clarament en el decurs de l'itinerari. El torrent, que discorre en la seva capçalera entre canyissar, pertany a la conca hidrogràfica del Tenes. Les captacions han deixat avui el seu curs sense aigua, només en porta quan plou, però hi ha testimonis que ens parlen que el torrent gairebé mai s'assecava. Des de fa unes dècades la majoria dels conreus han estat abandonats i en els erms hi predomina la farigola, el romaní i altres plantes i matolls. Els arbres, principalment pins, han anat repoblant gradualment els camps que abans ocupaven els conreus. En aquest sentit, val la pena contemplar un magnífic roure martinenc (Quercus pubescens) que hi ha en el marge esquerre del torrent, a tocar del bosc.