Font del Ràdium

Sortint de la font del Ràdium hem de prendre el camí de Sant Nicolau el qual s'enfila flanquejat, a banda i banda, per una fàbrica i el bosc de 3,2 hectàrees. El seu aspecte exterior és semblant a una pineda però es tracta d'un bosc mixt de quatre espècies arbòries: l'alzina, el roure martinenc, el pi blanc i el pi pinyoner, així com un sotabosc d'estepa blanca, plantes aromàtiques i esparregueres. Aquest és un exemple il·lustratiu de la zona per on ens movem: entre un espai natural i un polígon industrial. Arribats al capdamunt, hem de deixar el camí de Sant Nicolau, que arriba fins a la casa del mateix nom, i continuar cap a migdia a través del carrer de Severo Ochoa. En aquest indret s'ha de construir el Centre d'Acollida d'Animals Domèstics, del qual en el moment d'elaborar aquesta guia la Diputació de Barcelona està redactant el projecte. A ben pocs metres, a la nostra esquerra, hem de prendre el camí nou de Can Casaca que, després de travessar una rotonda, ens guiarà fins al pont que passa per sobre la C-17 en el punt conegut com el coll de la Manya i que estalvia haver de creuar el polígon industrial de la font del Ràdium.

Fins fa ben pocs anys, la font del Ràdium era una zona molt malmesa: la construcció del polígon industrial, l'abocador de runes i l'oblit havien canviat la fesomia d'un espai molt concorregut per la població granollerina, que en valorava especialment l'aigua de la font. La font original, l'aigua de la qual tenia propietats radiològiques i que es va voler embotellar amb el nom comercial d'Aigua de Palou, ha desaparegut i resta enterrada sota uns quants metres de terra. Malauradament, l'entorn també s'ha vist transformat. Al setembre de 1998 es va culminar el procés de clausura de l'abocador de runa. Gràcies a l'actuació del Taller ocupacional "La Font", al llarg de l'any 2000, s'ha iniciat el procés de recuperació de l'entorn de la font del Ràdium, amb la neteja de la llera del torrent, la construcció d'un passeig al llarg del carrer de Francesc Duran i Reynals i una àrea de descans amb una font i uns bancs. Val a dir que el torrent conté un dels boscos de ribera millor conservats de Granollers malgrat la pressió a què ha estat sotmès: omeda, albareda amb arbres d'alçades superiors a vint metres, sotabosc format per esbarzers, heures, arítjol, vidalba i arç blanc, i el tram final és dominat pel canyissar que té una important funció estabilitzadora dels seus talussos. El nou Taller ocupacional "Antoni Jonch i Cuspinera" continuarà, l'any 2001, els treballs de recuperació d'aquest espai natural.
La construcció del polígon industrial de la font del Ràdium va iniciar-se el 1974. Durant unes excavacions per a l'ampliació del polígon es va produir la troballa de les restes d'un queixal de mastodont, de l'espècie Tetralophodon longirostris, que va viure en el miocè mitjà i superior. Les restes es conserven al Museu de Ciències Naturals "La Tela", on hi ha la reproducció d'un mastodont.

Des de l'erm de Can Casaca, situat a la cruïlla del Camí de Sant Nicolau i del carrer de Severo Ochoa, així com des del Camí Nou de Can Casaca, es poden contemplar, més enllà de les fàbriques que ens queden en un primer pla, unes vistes interessants sobre la vall del Tenes i els seus municipis, així com de la serra de Collserola i el Tibidabo (512 m), al fons.

Poc abans d'arribar al coll de la Manya, al cim d'un turó, a 208 metres d'altitud, es troba la torre de Can Casaca al costat de la casa del mateix nom, construïda al segle XIX. Utilitzada com a torre de telègraf òptic, l'edifici és de planta circular i té una alçada de deu metres. Des de la torre es pot contemplar una magnífica vista panoràmica sobre Granollers i el pla de Palou.

Passat el pont, l'itinerari continua cap al camí de l'esquerra i passa pel costat de cal Met de la Serra on, poc després, arribem a una cruïlla. Al nostre davant el camí de can Many i el camí de la Pelada menen fins a la carretera de Barcelona a Vic. La senyalització indica que hem de continuar pel camí de can Guri, seguint la carena. Ara, a la banda de ponent, queden les fàbriques del polígon del coll de la Manya; a llevant, els camps són solcats de tant en tant per camins que ens porten a les cases de pagès de la zona com can Many, el molí de can Many, can Jané de Baix, can Feliuà , Mas Blanc, can Climent o can Bonastre. Avui, la majoria d'aquests camps són erms, però encara es poden observar restes de vinyes o alguna plantació d'ametllers. La nostra ruta arriba al carrer de Leonardo Torres Quevedo, des d'on es presenten dues alternatives per a continuar, les dues senyalitzades.

El bosc de Can Many, de 1,2 hectàrees, juntament amb el de can Riera i el de ca n'Amat, s'estenen al costat de ponent de la via de ferrocarril. És un bosc format bàsicament per pinedes, tot i que també hi abunden les alzines.

El polígon industrial del coll de la Manya, construït a mitjans anys setanta, té com a límits la carretera de Barcelona, l'autovia de l'Ametlla, l'alzinar de can Ferran i la carena. Actualment, aquest polígon es troba en procés de reurbanització.

La primera de les alternatives passa per seguir cap a l'esquerre i enllaçar amb el camí de la Serra. A pocs metres trobarem una cruïlla: un camí baixa cap a llevant ens porta fins a can Riera; un segon segueix cap a ponent, és el camí de can Ferran, que duu a la masia del mateix nom, i que enllaça amb l'itinerari alternatiu; la tercera opció, la que continua la nostra ruta, consisteix a avançar cap al camí de la Serra, en direcció a migdia, fins a ca l'Esquella. Un cop a ca l'Esquella podrem optar per baixar fins a l'avinguda de Sant Julià, passant per sota la via a través d'un pont, o continuar endavant fins a connectar amb el camí de Parets. El camí de Parets ens permet descendir fins a l'avinguda de Sant Julià o, si ho preferim, enllaçar amb l'itinerari alternatiu a través del carrer de Juan Rey Pastor.

Baixant pel camí de ca l'Esquella passarem entre els boscos de can Riera i de ca n'Amat. Aquests espais són avui una estreta franja arbrada que s'estén al costat de la via del tren i que s'enfila cap a la serra de Ponent. Antigament aquestes zones boscoses estaven connectades i ocupaven una superfície més gran, d'aproximadament 15,38 hectàrees. Avui la vegetació que predomina són els pins, les alzines i el sotabosc.

En arribar a ca l'Esquella, poc després de deixar enrere el camí que baixa cap a Sant Julià, val la pena contemplar l'alzina que hi ha al peu del camí de la Serra, d'aproximadament dos metres de volt i 14,4 metres d'alçada, així com els conreus de cereals que s'estenen pels pendents suaus, especialment a la primavera.

La segona opció, aquella que continua la nostra ruta, segueix pel carrer de Leonardo Torres Quevedo cap a la dreta i cap avall, fins a arribar al carrer de Copèrnic. Passem pel costat del bosc de can Ferran, la massa boscosa amb més superfície del municipi de Granollers. Us recomanem una passejada per un camí que trenca cap a la vostra dreta, tot just abans d'arribar a la masia de can Ferran, des d'on podreu endinsar-vos en el bosc. Tant si seguiu per l'interior del bosc, com si passeu per davant de la masia, fareu cap a l'àrea de descans del bosc de can Ferran. Aquesta zona es troba molt a prop del terme municipal de Lliçà de Vall.