El bosc de can Ferran

L'alzinar de can Ferran el paratge natural més extens del municipi amb 6,2 hectàrees, presenta un potencial de regeneració important, amb una densitat de peus elevada, que dificulta el trànsit pel seu interior alhora que crea un ambient ombrívol sota les capçades, apte per al creixement d'un potent sotabosc de marfull, galzeran i plantes enfiladisses. Aquest aspecte poc alterat fa que en aquest lloc, més que en cap altre, es tingui la sensació d'estar dins un espai natural. Són de destacar alguns exemplars d'alzines, i el roure martinenc proper a la masia, per llurs dimensions.

En una clariana del bosc hi trobareu una àrea de descans, la qual esdevé un excel·lent mirador sobre la vall del Tenes i els seus municipis. De sud a nord podem identificar Parets del Vallès, Lliçà de Vall, Lliçà d'Amunt, Santa Eulàlia de Ronçana, Bigues i Riells i l'Ametlla del Vallès.

Al fons, en un dia clar, es veu Montserrat (1236 m), Sant Llorenç del Munt (1101 m) i els cingles de Gallifa i de Bertí.

Partim de l'àrea de descans del bosc de can Ferran i podem continuar per dos camins: l'un, el camí de can Ferran, surt a la nostra dreta i en el seu tram final limita amb el terme municipal de Lliçà de Vall; l'altre, més curt i directe, comença al nostre davant i discorre per entre camps de conreu. Els dos condueixen fins al carrer d'Isaac Peral, vial que en realitat es tracta del camí de Parets esmentat més amunt. Per tant, continuant aquest carrer cap a llevant podrem arribar fins a l'avinguda de Sant Julià.

La ruta proposa, però, pujar uns pocs metres fins al carrer de Juan Rey Pastor i seguir-lo per confluir amb el Camí de can Ninou. Aquest camí, molt utilitzat pels treballadors de les fàbriques de la zona, descendeix fins a l'avinguda de Sant Julià, després de passar pel costat de can Ninou i per sota la via del tren. Nosaltres, però, avancem pel camí de la Serra per enllaçar, més endavant, amb el camí de can Ribes que ens ha de conduir fins al peu de la carretera Interpolar, just al davant del Circuit de Catalunya.

En aquest indret us recomanem que pareu atenció als vessants suaus de la vall. Salvador Llobet explica a "Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental" que "trobem unes valls molt obertes a la riba dreta de Can Pagès Vell de Canovelles-l'Ametlla, a Can Ninou de Palou, i aplanats en lleuger pendent, aplanaments que són anomenats glacis i enllacen amb la terrassa alta del ple Quaternari, de forma que es confon el relleu en la seva junció". Aquí també és interessant fixar-se en el paisatge agrícola que formen els camps de conreu encara existents.

En aquest indret ens trobem molt a prop del terme municipal de Parets del Vallès, que queda just a la nostra dreta. Ara comencem a descendir a través del camí de can Ribes, un camí molt bonic amb arbres a banda i banda. Un pont permet passar per sota la via interpolar, continuar pel camí de can Riba, i a través d'un altre pont, superar la via del ferrocarril del Nord i acostar-nos al bosc de can Ribes i a can Riba de la Serra. El camí continua fins a la zona de can Català i can Gordi on trobareu una àrea de descans.