Can Cabanyes

Sense deixar el bosc de can Cabanyes, entrem de nou dins el terme municipal de Granollers. Can Cabanyes és un espai natural compartit entre els municipis de Montmeló i Granollers del qual recentment s'ha iniciat la recuperació. A can Cabanyes hi trobareu una àrea de descans. Si el riu no baixa massa ple, teniu la possibilitat de travessar-lo just pel davant de l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) i continuar la ruta pel marge esquerre del riu Congost fins a trobar el passeig Fluvial.

Entre la carretera de Montmeló a Granollers i el riu Congost es troba el bosc de can Cabanyes, de 2,5 hectàrees, una arbreda mixta de pi pinyoner i alzines on el pi és dominant, no hi ha estrat arbustiu i l'estrat herbaci el conformen el fenàs, les lianes i les esparregueres. Aquest espai verd comptarà aviat amb una zona de lleure, dins el terme municipal de Montmeló, una aula de natura, una zona humida amb aigua procedent de l'EDAR, i un itinerari de natura. Can Cabanyes forma part de l'àmbit del projecte finançat amb fons europeus que Granollers ha obtingut per a clausurar i segellar l'antic abocador de residus de Granollers, ubicat a Palou, i per recuperar i sanejar l'entorn fluvial del Congost. Les actuacions de recuperació de can Cabanyes preveuen la utilització d'espècies autòctones en la revegetació de la pineda.

L'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) de Granollers, situada en el marge esquerre del riu, recull les aigües residuals de Granollers, Canovelles i les Franqueses del Vallès, i tracta uns 25.000 m3/dia. Va ser inaugurada el 24 de juliol de 1992, d'acord amb el Pla de sanejament de la Generalitat de Catalunya de 1991. El Pla de sanejament té com a objectius millorar el nivell de qualitat de les aigües dels rius, desenvolupant diferents programes de sanejament i que inclouen la construcció de plantes depuradores d'aigües residuals.

L'EDAR de Granollers combina la depuració fisicoquímica amb la biològica per tal d'aconseguir un grau de depuració més òptim. Els processos de depuració biològica es realitzen amb la intervenció dels microorganismes que actuen sobre la matèria orgànica i inorgànica, i la transformen en sòlids més fàcils de separar. Com a conseqüència del procés de depuració de l'aigua es generen fangs dels quals s'aprofita la seva activitat biològica per generar biogàs en els digestors anaeròbics de la planta (sense oxigen). En un futur és prevista l'entrada en funcionament d'una central de cogeneració que permeti autoabastir els digestors de l'EDAR d'aigua calenta, i d'energia tèrmica el procés d'assecat de fangs, per reduir el seu volum i ser més fàcilment manipulables.

Al costat de l'EDAR es troben les instal·lacions del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental. Formen part del Consorci trenta-vuit municipis de la comarca. Gestiona la recollida selectiva de residus, compta amb una planta de transferència de residus i amb una planta de compostatge, la funció de la qual és convertir en compost la fracció orgànica de la brossa, la qual és recollida selectivament.
La tercera instal·lació de caràcter ambiental de la zona és la planta de gestió de runes. La planta, que va entrar en funcionament en 1996, tracta els residus procedents d'enderrocs i de la construcció fins a convertir-los en material reciclat, òptim per a la construcció: tot-ú, graves de diferent granulometria, etc.).

El nostre itinerari continua, però, per un camí paral·lel al marge dret del riu. Passa per sota el pont de la via interpolar i continua quedant, ara a la nostra esquerra, el polígon industrial de Sant Julià. És bo d'aturar-se a observar la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques amb què compta la nova seu del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs. Avancem en direcció nord i ens acostem a l'àrea d'horts municipals controlats i a les instal·lacions de càsting.

El Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs es va fundar el 29 de febrer de 1988 a Granollers. En formen part la major part dels municipis de la comarca i altres municipis del Vallès Occidental, Barcelonès i Osona. El Consorci vetlla per les tasques de sanejament del riu i dels seus afluents. La nova seu, recentment inaugurada, es troba al final del polígon de Sant Julià.

L'any 1999 l'Ajuntament de Granollers va adequar uns terrenys per a ubicar-hi una àrea d'horts controlats. Aquesta instal·lació compta actualment amb 150 parcel·les, cadascuna d'uns 140 m² de superfície, amb aigua de pou per regar i una caseta per desar les eines.

El Camp de càsting és una instal·lació de gespa natural de 100x50 metres posada en funcionament l'any 1972. La Societat Esportiva de Pesca és l'entitat usuària que celebra els seus entrenaments i competicions de càsting, esport que té com a objectiu el llançament, com més lluny millor, del plom d'una canya de pesca -el pes del plom en defineix les categories. La instal·lació compta amb dependències auxiliars com vestidors, magatzems, etc. La Societat Esportiva de Pesca ha aconseguit un sotscampionat del món en representació de la selecció espanyola, a l'ensems que esportistes de la Societat han estat guardonats com a campions d'Europa en diverses ocasions.

Passem el riu Congost pel gual del carrer d'Arquímedes i continuem la nostra ruta, ara ja a les acaballes, a través del passeig Fluvial fins al Parc Firal, punt i final d'aquest itinerari.

El parc Firal, projecte de l'arquitecte Pep Bonet, va veure iniciades les obres en 1999 i foren acabades al 2001. Concebut com a espai per a la promoció econòmica de la ciutat i de la comarca, és la seu on se celebra la Fira de l'Ascensió des de l'any 2000. És també una zona verda que s'integra a la xarxa de parcs urbans del marge esquerre del riu Congost. Amb una superfície de 9 hectàrees i una longitud d'uns 800 metres, aquest espai ha d'esdevenir un nou centre de referència de la ciutat.