Secció: L'Ajuntament/Organigrama / Serveis Municipals
Servei de Cultura
El Servei de Cultura promou l'organització de programacions culturals que abastin un ampli ventall de públic, amb la col·laboració també d'altres entitats, alhora que s'ocupa de gestionar els equipaments culturals, d'acord amb les directrius que marca l'equip de govern. El Servei s'estructura en tres seccions: Secció de Cultura Cívica.
La Secció de Cultura Cívica té com a tasca principal el suport, la coordinació i la programació del cicle festiu tradicional així com definir la relació amb el teixit associatiu de la ciutat.
La Secció de Cultura literària té cura de les activitats de foment de la lectura mentre que la Secció de cultura artística articula la política en arts escèniques i música de la ciutat de Granollers.
-
El teatre
-
Museu de Granollers
-
Hemeroteca municipal Josep Móra
-
Centres Cívics
-
Projecte incívics
-
Biblioteca de Can Pedrals
-
Temporada de música, teatre i dansa
Per què el teatre auditori de Granollers?
Passat, present i futur
Granollers té una rica tradició escènica, estretament vinculada amb la vida associativa que es remunta a finals del segle XIX i que es traduïa, aleshores, amb nombrosos espais escènics que dotaven a una població de poc més de 20.000 habitants amb més de 3.000 localitats.
Aquesta tradició teatral i musical de la nostra ciutat forma part de la important trama social que implica a milers de persones de tot Catalunya al voltant d'un dels sectors artístics amb més pes específic i amb una espectacular evolució en els últims anys que es suma a l'augment general del consum cultural.
Des de l'any 1985 en què l'Ajuntament va encarregar el projecte bàsic d'un teatre auditori a l'arquitecte Josep M. Botey, Granollers ha mantingut com ha pogut l'empenta d'aquest sector apostant decídidament per alguns projectes com el Festival Internacional de Música o la Roda d'Espectacles Infantils i creant-ne de nous com ara el Festival Internacional de Trobadors i Joglars, el Festival de Jazz, La Temporada de Música, Teatre i Dansa o la Mostra de Teatre Amateur; tot això, sense oblidar la important inquietud creativa que han demostrat entitats, col·lectius i professionals del sector a la nostra ciutat, valgui d'exemple alguns dels més destacats com el de la Coral Polifónica, l'Orquestra de Cambra de Granollers o el recent aparegut Teatre de Ponent i nombrosos actors granollerins que estan triomfant arreu del país.
Els reptes de futur pel Teatre Auditori són de gran importància i esdevenen una oportunitat històrica per recuperar el pols cultural d'una ciutat que exerceix de cap de comarca i aspira a una situació privilegiada i de referència entre les ciutats mitjanes que fan de transició entre la Barcelona metropolitana i la Catalunya de comarques.
Museu de Granollers
Els inicis del Museu es remunten a l'any 1932 amb la creació d'una Comissió Organitzadora del Museu de Granollers i del Vallès Oriental encarregada de recollir i inventariar peces, la tasca del qual fou continuada des del 1934 pel Patronat del Museu-Arxiu de Granollers i del Vallès Oriental. Les dues entitats actuaren sense disposar d'un local per a allotjar-hi el museu.
El 1937, en plena Guerra Civil, es traslladaren els materials a la Casa Molina que actuà com a magatzem del museu i també de les obres d'art procedents de col·leccions particulars i eclesiàstiques de la comarca. El 1946 s'inaugurava oficialment el Museu de Granollers a la casa Molina. Als fons inicials s'hi anaren afegint altres objectes d'art procedents de dipòsits i donacions.
La Secció d'Arqueologia s'encarregà de fer prospeccions per tot l'àmbit comarcal i la de Ciències Naturals es dedicà a l'estudi de la fauna i de la flora de la comarca.
L'any 1965 s'enderrocà la Casa Molina i es traslladaren les peces a l'antic Col·legi Municipal de segon ensenyament on van romandre fins al 1978.
L'actual edifici, inaugurat el 1976, es troba al centre de la ciutat i ocupa el solar que havia estat propietat, fins el 1939, d'una antiga societat granollerina: "La Unió Liberal". El 1987 el creixement de la Secció de Ciències Naturals feu que s'habilités, l'edifici conegut com "La Tela" per tal d'ubicar-hi el Museu de Granollers-Ciències Naturals, extensió del Museu de Granollers.
Contingut del museu
Els fons del museu s'exposen de manera rotativa per tal de donar més dinamisme a les col·leccions.
El fons d'arqueologia el formen materials procedents de jaciments de la comarca com l'aixovar funerari neolític de la Bòbila d'en Joca (Montornès del Vallès) o de fora de la comarca. D'aquest darrer grup cal destacar els materials procedents de la necròpolis púnicocartaginesa del Puig des Molins a Eivissa; la col·lecció d'exvots ibèrics de bronze, probablement del sud de la península; els materials ceràmics d'Empúries i els materials d'època romana i àrabs (provinents) procedents de Mèrida. És dipositari dels materials arqueològics de la majoria d'excavacions fetes els darrers anys a la comarca.
El fons d'art aplega pintura i escultura d'un llarg període que abasta del segle XIII a l'actualitat. Les obres més antigues són els fragments de retaules i les imatges religioses, com els fragments de la trona de l'església de Sant Esteve de Granollers, del segle XVIII i el retaule de la Verge del Roser, del segle XVI. Pel que fa a l'art més recent, de finals del segle XIX cal mencionar les obres de Eliseu Meifrén, J. M. Tamburini i Rossend Nobas. Del segle XX destaquen les obres de Manolo Hugué, Josep M. de Sucre, Antoni Cumella, Francesc Serra, Vicent Albarranch, Jordi Curós, Eduard Alcoy, Aurèlia Muñoz, Moisès Villèlia, Antoni Tàpies, Orlando Pelayo, Fornells-Pla, Jordi Benito, Josep Uclés i Vicenç Viaplana. També hi ha una col·lecció d'escultures d'artistes de la jove avantguarda catalana dels anys '90
Els fons d'història i d'etnografia són els més heterogenis: hi ha armes, camafeus, claus, ventalls, caixes de núvia, etc. que provenen de col·leccions formades fora del museu per particulars. Menció apart mereix el fons de numismàtica, amb monedes antigues i modernes; i el de ceràmica i de vidre.
Museu de Granollers-Ciències Naturals
Història de l'edifici
L'extensió de Ciències Naturals del Museu de Granollers està ubicada a l'edifici anomenat La Tela, una torre construïda l'any 1912 per l'arquitecte J. Batlle. És una construcció de planta quadrada amb dos pisos i golfes. A la façana principal presenta una composició simètrica amb un cos central que sobresurt lleugerament del pla de la façana i que es destaca clarament sobre el pla de la coberta en convertir-se en torre mirador.
La casa, que havia estat d'ús privat des de la seva construcció, fou rehabilitada el 1986. El jardí que l'envolta la feia idònia per allotjar algunes mostres vives de la zoologia i la botànica de la comarca. S'inaugurà el 1987.
Les col·leccions
De manera permanent s'exposa al Museu l'exposició anomenada "L'home i el medi natural" que proporciona al visitant una visió general del conjunt natural de la comarca del Vallès amb l'ajut de fotografies, textos i material divers.
La resta del fons, que s'exhibeixen alternadament, es divideix en quatre grans seccions. La de paleontologia és formada per fòssils procedents de la comarca i alguns de representatius de la resta de Catalunya. S'hi destaquen les restes d' elefant antic del pleistocè del Vallès.
La secció de geologia és formada per roques i minerals de la comarca i de la resta de Catalunya. Hi ressalten els espècimens procedents de diferents explotacions mineres del Montseny.
La secció de botànica aplega material que prové bàsicament de la comarca del Vallès. Hi sobresurt l' herbari de líquens.
La secció de zoologia és la col·lecció més extensa del museu. Les col·leccions entomològiques inclouen espècimens de molts grups artròpodes, però s'hi destaca la col·lecció de papallones de tot el món, així com la col·lecció d'escarabats. Les col·leccions de vertebrats són formades per tots els grups: peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers, destacant la de mamífers de tota la península ibèrica .
Hemeroteca Municipal Josep Móra
Creada l'any 1962 amb les publicacions, impresos i monografies que en vida havia aplegat el senyor Josep Móra i Sibina (Granollers 1858 -1937).
Des d'un bon inici la importància del fons s'incrementa i es converteix en el centre de documentació de referència per als estudiosos de la comarca del Vallès Oriental.
Actualment el seu catàleg està format per premsa, monografies, impresos, programes, cartells, fotografies sobre Granollers i la comarca del Vallès Oriental; partitures musicals de compositors locals i d'altres; també obres d'assaig i literàries d'autors de la comarca; i biblioteca de consulta.
Els serveis que s'ofereixen són de consulta i de reproducció de la documentació.
Òrbita Cultural
Xarxa de Centres Cívics de Granollers
La Xarxa de centres cívics de Granollers està formada pels equipaments següents: El Centre Cívic Can Bassa, inaugurat el 1986; el Centre Cívic Can Gili que va entrar en funcionament l'any 1991, el Centre Cívic Palou, l'any 1995, i el Centre Cívic Jaume Oller inaugurat l'any 2000 i que presta serveis als barris de Sant Miquel i Tres Torres.
Aquests equipaments polivalents de titularitat municipal orienten la seva activitat en els àmbits de la cultura, l'educació permanent i el desenvolupament comunitari, alhora que ofereixen a la ciutat noves oportunitats per a la participació ciutadana, en els marcs de la cultura i de l'educació social.
L'objectiu de la xarxa és definir els centres cívics com a espais vàlids per a la formació, difusió, creació i producció artística.
Les activitats de la xarxa s'engloben dins els apartats següents:
-
Els cursos oberts d'extensió cultural, que es concreten en les aules de creixement personal, de la paraula escrita, de la terra i de les arts plàstiques i visuals.
-
Els cursos específics d'educació permanent a partir de fomentar el lleure actiu i creatiu.
-
Els tallers plàstics i artesanals, amb un fort component de suport al teixit associatiu dels territoris on es troben ubicats els centres cívics de la ciutat.
L'horari dels centres cívics és de 15 a 21.30 hores, de dilluns a divendres. El mes d'agost són tancats.
Projecte incívics
La xarxa de Centres Cívics de Granollers impulsa aquest projecte a la tardor de l'any 1994.
L'objectiu es promoure artistes joves del Vallès Oriental, a través de la difusió de les seves obres.
Fruit de l'acceptació del projecte per part dels artistes i altres professionals de l'art, es dissenya el projecte INcívics amb l'objectiu principal de la difusió, la formació i la reflexió al voltant de l'art emergent.
La temporada expositiva del projecte és d'octubre a juny, desenvolupant-se bàsicament en les sales d'exposició del Centre Cívics Can Bassa i Can Gili.
Paral·lelament a l'activitat principal s'han produït diverses exposicions com "Alas rotas", una reflexió al voltant de Frida kahlo, "Com què aquí?" , exposició que qüestiona l'autoria de les obres d'art, així com la exposició "Música per a camaleons INcívics", que va ser guardonada amb el premi Espais, per la crítica d'art a l'edició del 2000.
Biblioteca Can Pedrals
Passat, present i futur
La Biblioteca Can Pedrals, inaugurada el mes de maig de 1995, forma part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.
Disposa d'un fons bibliogràfic de tipus general.
L'horari d'atenció al públic és de dilluns a divendres de les 16.30 a 20.30 hores. L'horari d'estiu és els matins del dijous i divendres de 9.30 a 13.30 hores i les tardes de dilluns a divendres de 16 a 20.30 hores.
Aquesta Biblioteca organitza diverses activitats complementàries al servei de préstec de llibres, vídeos i CD. Entre aquestes activitats cal destacar l'hora del conte, tertúlies, exposicions, guies de lectures, conferències, etc. També convoca anualment el concurs de cartes d'amor.
(enllaçar amb la informació que surt dins l'apartat d'ajuts, beques, subvencions i premis).
Temporada de Música, Teatre i Dansa
Aquesta programació va ser creada per iniciativa conjunta de l'Associació Cultural i l'Ajuntament de Granollers la temporada 1995-1996, amb la pretensió d'oferir a la ciutat de Granollers una programació de música, teatre i dansa estable, que fins al moment no existia a la ciutat.
Els objectius propis de la Temporada són:
-
Crear una temporada estable dins de la ciutat i comarca, en el camp de la música, teatre i dansa.
-
Fidelitzar el públic.
Actualment la programació de la Temporada, l'organitza el Servei de Cultura de l'Ajuntament de Granollers.
La Temporada consta de 10/15 espectacles de teatre, 10 de música i 3 de dansa, distribuïts durant els mesos d'octubre i juny.
L'espai on s'ofereixen els espectacles de la Temporada és el Centre Cultural de la Fundació "la Caixa", i de cara a la propera edició es preveu poder comptar amb un nou equipament: el teatre auditori de Granollers .
La Temporada de Música, Teatre i Dansa s'inclou dins la programació cultural de la ciutat juntament amb altres institucions de caràcter privat i/o entitats vinculades al sector.