L'Ajuntament de Granollers s'ha compromès al desenvolupament sostenible traslladant els principis de l'Agenda 21de Rio a escala local. En el camí recorregut des de la seva aprovació el 1999, el Pla d'acció ambiental de Granollers està implantat aproximadament en un 50%. A part d'accions recollides en el Pla, també se n'han dut a terme moltes altres per fer front a noves necessitats aparegudes, adaptant-se als canvis en el context normatiu, socioambiental i de gestió.
És per tot això i pels recent compromisos adquirits a Aalborg que ara es planteja començar un procés de revisió i recopilació de noves accions per actualitzar l'Agenda 21 Local de Granollers.

• 1997: El 16 de juliol s'adhereix a laXarxa de Ciutats i Pobles per a la Sostenibilitat i signa la Declaració de Manresa. L'1 de setembre signa la Carta d'Aalborg.
• 1998: Entre el setembre de 1997 i el maig de 1998 elabora l'auditoria ambiental municipal en el marc del Programa d'Auditories Ambientals de la Diputació de Barcelona.
• 1999: El 20 d'abril el Ple municipal aprova el Pla d'acció ambiental, fruit de l'auditoria ambiental municipal (1997-1998), validat mitjançant participació ciutadana en el Fòrum ambiental.
• 2000: Es crea l'Oficina de l'Agenda 21 Local de Granollers i es constitueix el Consell Municipal de Medi Ambient. El 23 de maig l'Ajuntament s'adhereix a la Declaració de Hannover.
• 2001: Es calcula el sistema d'indicadors i s'avalua el grau d'implantació del Pla d'acció ambiental.
• 2004: Participació en la quarta conferència europea de ciutats i pobles sostenibles i adhesió als compromisos el juny, alhora que s'inicia el procés de revisió de l'Agenda 21 Local amb un procés participatiu local que establirà fites i nous reptes i configurarà el nou Pla d'acció local per a la sostenibilitat.

Al món

La Conferència de les Nacions Unides i el Medi Ambient i el Desenvolupament, més coneguda com a Cimera de la Terra (Rio de Janeiro, 1992), va aprovar el document conegut com a Agenda 21, que consisteix en un extens pla de treball global per a governs, empreses, entitats i ciutadans del planeta. L'objectiu del document és assolir un desenvolupament que harmonitzi les necessitats socials i ambientals en el segle XXI i les agendes 21 locals traslladen els compromisos i propostes a l'àmbit municipal.

Adreçar una ciutat cap a un desenvolupament sostenible és cercar fórmules per satisfer de manera equitativa les necessitats dels seus habitants sense comprometre la satisfacció de les necessitats de les futures generacions.

Des de Rio, moltes ciutats enceten el seu camí cap a la sostenibilitat reunint-se periòdicament per tal d'intercanviar experiències i fixar-se nous objectius per millorar les seves agendes 21.

A Europa

L'any 1994 a la ciutat danesa d'Aalborg, té lloc la Primera Conferència europea de les ciutats sostenibles i un grup de ciutats es compromet a elaborar els seus plans d'acció locals (Carta d'Aalborg) tot iniciant una campanya per al desplegament a Europa de les agendes 21 locals. L'any 1996 la Segona Conferència se celebra a Lisboa, allà les ciutats europees avaluen l'estat dels processos d'Agenda 21 Local que s'estaven portant endavant i es comprometen a iniciar les accions programades per afavorir la sostenibilitat (De la carta a l'acció). L'any 2000 a Hannover, durant la Tercera Conferència, 250 líders municipals de 36 països europeus i ciutats veïnes signen el compromís polític amb els processos d'Agenda 21 (Declaració de Hannover) i decideixen fer un seguiment del procés amb indicadors per al desenvolupament local. El passat mes de juny de 2004 a la Conferència Aalborg+10 la Campanya pren un nou impuls a la mateixa ciutat on es va iniciar amb el compromís, a partir de processos participatius locals, d'identificar objectius específics i terminis concrets per controlar-ne els progressos.

A Catalunya

El 1997 a Manresa, més de 130 ciutats constitueixen la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, amb el compromís de crear un entorn més favorable que permeti accelerar la progressió cap a escenaris municipals de sostenibilitat més gran i permeti alhora potenciar les capacitats econòmiques específiques dels nostres municipis (Declaració de Manresa).