Aquest site es veu millor amb un navegador que suporti estàndards web, però és accessible amb qualsevol navegador o dispositiu d‘Internet.


www.granollers.org - Benvingut a la Ciutat de Granollers

Porxada


Fil d'ariadna

Ets a: Inici > Detall de l'article

Secció: Coneix la Ciutat/Detall de l'article

04/07/08  Patrimoni Històric

Patrimoni Històric de la ciutat de Granollers. Història de la Porxada, les muralles i altres llocs emblemàtics de la ciutat.

La Porxada

El monument més emblemàtic de la ciutat es va acabar de construir entre els anys 1586 i 1587 a partir d'un projecte que havia encarregat el Consell de la Vila al mestre Bartomeu Brufalt. La Porxada, concebuda inicialment com a llotja de gra, va costar 739 lliures barcelonines. L'edifici té unes dimensions de 24 metres de llarg per 15,65 d'ample i està format per 15 columnes d'ordre toscà que sustenten una teulada de quatre vessants. El bombardeig del 31 de maig de 1938 la va deixar molt malmesa però va ser restaurada de nou en acabar la Guerra Civil. El 1984 cedeix una de les jàsseres de la vessant nord precipitant la reconstrucció de la coberta. Coincidint amb el 400 aniversari de la seva construcció, el 1986, s'inauguren les obres de remodelació.

Les muralles

Es van començar a bastir el 1291 i es van aixecar entre el 1366 i el 1380 sota el regnat de Pere III. Van ser enderrocades a final del segle XIX però es conserven restes de les refetes en el segle XVI. Tenien un traçat hexagonal amb onze torres de defensa i un camí de ronda conegut com "corredossos". Els cinc portals d'entrada coincideixen amb les vies de comunicació que existien i tenien una capella al damunt: el de Barcelona (Sant Cristòfol), el de Caldes (Santa Anna), el de Corró (Sant Antoni), el de Bell-lloc (Sant Roc) i el de la Roca (Santa Esperança). Quan es van enderrocar les muralles es van traslladar les capelles a un costat del carrer.

Campanar de l'església parroquial de Sant Esteve

És l'únic vestigi que queda "in situ" de l'antiga església gòtica de Sant Esteve, bastida en el segle XV sobre l'edifici romànic. És una torre de 34 metres d'altura que consta de tres cossos, el primer de planta quadrada i els altres octogonals, amb finestrals de triceria trilobulada gòtica, coronat per una barana amb motius entrellaçats. Al Museu de Granollers es conserven mènsules i capitells procedents de l'església gòtica

Sala Francesc Tarafa

Aquest edifici del carrer de Corró albergava l'Antic Hospital construït per Bertran de Seva els segles XIV i XV, que va prestar servei com a centre sanitari fins al 1844. L'edifici actual conserva l'estructura gòtica de l'antic hospital, coberta a dues vessants sobre tres arcs diafragmes i embigat de fusta. L'any 1926 fou remodelat per Joaquim Raspall per convertir-lo en biblioteca, l'interior es va decorar amb motius vegetals i vitralls modernistes. A la façana principal es van reutilitzar dues finestres gòtiques adquirides a Felip Blanchart i es va obrir el rosetó.

 

La Casa del Conestable

De l'antiga casa dels Tagamanent, avui només resta la part central de l'antic palau del segle XV, situat al carrer de Sant Roc. En aquest edifici va morir el 1466 el conestable Pere de Portugal i per això es coneix popularment com la Casa de Conestable. Són d'interès, a la façana principal de l'edifici, el portal d'entrada amb un arc de mig punt de pedra dovellada, el finestral gòtic d'arc trevolat a la planta noble i la finestra conopial lobulada de la segona planta.

Ajuntament

Situat davant la Porxada, l'edifici de l'Ajuntament ha canviat molt des de la seva creació com a Casa de la Vila a final del segle XVI, per les necessitats administratives actuals. Entre 1902 i 1904 l'arquitecte Simó Cordomí va reformar l'antic edifici. Els elements formals i de decoració donen al conjunt de l'edifici un caràcter neogòtic.

Hospital-Asil

Conjunt d'edificis del 1919, situat a l'avinguda de Francesc Ribas. Dues torres mirador uneixen els dos pavellons laterals que tenen elements formals i decoratius de llenguatge modernista. L'edifici va ser construït a partir del projecte de Josep M. Miró i Gibernau.

Accessos directes