Secció: Coneix la Ciutat/Detall de l'article
27/07/06 Festa Major
La Festa Major, que té lloc la setmana de l'últim dijous d’agost, es basa en la recuperació d’una antiga aposta feta a la ciutat l'any 1897. Aquell any, dos rajolers, el Rayo i l'hereu Maynou, van dividir la ciutat un dilluns de juliol competint entre ells per veure qui era capaç de fer més rajoles en una hora. Aquesta és l’anècdota que va generar la creació de les colles de Blancs i Blaus, veritables protagonistes d’aquesta festa d’estiu.
BLANCS I BLAUS
Inici de la Festa Major
 |
 |
"El Rayo" i l'hereu Maynou, rajolers tots dos s'enfrontaren per provar qui faria més maons en una hora de treball. A la juguesca preparada a tota orquestra pels amics i partidaris dels dos rajolers, va fer-se un dilluns del mes de juliol de 1897 i va mobilitzar tothom de la vila...()... Els "blancs" eren els partidaris del Rayo i els d'en Maynou eren els "blaus"...()... tot acabà bé i amb un bon berenar, en el qual participaren els dos rivals i els qui els animaven--els "blaus" i els "blancs" …, que no eren pocs.
Aquest grup de joves van començar a fer les primeres reunions al local de l'AV Sota el Camí Ral entre els mesos d'abril i maig del 1983. Un cop elaborada la proposta va prendre forma: si mig Granollers, gairebé un segle abans va apostar per un color, ells també ho havien de fer, i aquest color va ser el blau. Calia, doncs, buscar l'altra mitja taronja.
La proposta va ser portada a Pepus Costa, del GRA, que va trobar gent per fer la colla dels blancs. Només mancava un suport institucional. Després de diverses reunions es va presentar la proposta a l'Ajuntament de la ciutat. Montserrat Illa, responsable de la Regidoria de Cultura va atendre aquell grup de joves. La regidora no va dubtar; calia provar-ho, més malament no podia anar. Immediatament van començar una campanya de captació de les colles.
La Festa Major de Granollers té dues característiques molt clares: la rivalitat únicament festiva entre les colles dels Blancs i dels Blaus i la massiva participació de públic. L'eix central és una competició entre les dues colles per veure quina anima més la Festa Major. La Colla guanyadora disposarà del privilegi d'escollir i portar el pregoner de l'any següent.
El fruit d'aquesta juguesca, la rivalitat festiva creada entre els partidaris d'un i l'altre rajoler, s'ha traslladat als nostres dies i és l'ànima de la Festa Major de Granollers: les colles competeixen ara per veure quina anima més. Un jurat determina quina és la guanyadora i el veredicte es dóna a conèixer en un sopar de germanor que serveix com a indicador clar que la rivalitat comença i s'acaba amb la Festa Major.
Per a uns la festa és la continuïtat de les vacances un parell de dies, mentre es van adaptant novament a la quotidianitat. Per a altres, és la manifestació de la cultura viva en totes les seves dimensions i una manera de revitalitzar les relacions entre els ciutadans de Granollers. La programació, com en tota festa major popular, és molt variada i dissenyada per satisfer les emocions de les persones de qualsevol edat i procedència.
 |
 |
|
 |
 |