La comarca del Vallès Oriental té una llarga tradició comercial que es remunta fins a la Prehistòria, ja que les primeres notícies d'intercanvis comercials en aquesta zona daten de l'Edat del Ferro, en temps dels íbers. Aquesta incipient activitat comercial és la que després permetrà el desenvolupament d'una xarxa comercial molt més evolucionada. Amb l'arribada de la romanització es va produir un creixement notable de l'activitat econòmica al Vallès, i la nostra comarca es va dedicar principalment al conreu de cereals, vinya i olivera. Les zones amb millors comunicacions, com Sabadell i Granollers, van poder vendre els seus excedents a gran escala, tendència que s'incrementarà amb l'arribada del nou mil·leni. És en aquest moment quan apareixen nuclis urbans ja assentats, que possibiliten la creació de mercats. L'origen del mercat de Granollers va ser espontani, i va aprofitar-se de l'encreuament de camins en què es troba la ciutat.

Durant el segle XVI hi haurà un gran creixement econòmic, i els mercats s'imposen a tot el Vallès. La llotja de grans de Granollers, coneguda com la Porxada, de l'any 1587, adquirirà un gran protagonisme.

Amb l'arribada de la industrialització i el desenvolupament de les comunicacions, sobretot del ferrocarril, Granollers, conjuntament amb Sabadell i Terrassa, van ser nuclis d'atracció demogràfica. Així, ja al segle XX, la ciutat s'havia transformat. La indústria i el comerç eren i són els seus eixos vertebredors. Ciutat i comerç han tingut un desenvolupament paral·lel.

Avui Granollers, el centre comercial més important del Vallès Oriental, compta amb 1.517 establiments de comerç al detall que ocupen un total de 181.764 metres quadrats i amb 371 activitats comercials majoristes, segons l'Anuari Econòmic d'Espanya de 2003 que edita La Caixa. Aquesta mateixa publicació recull que Granollers té 371 restauracions i bars i 74 oficines bancàries.