Introducció

Les arrels de la ciutat de Granollers com a nucli de població s'endinsen fins a l'època romana. La localització, entorn d'un encreuament de vies de comunicació importants, propiciava el desenvolupament de l'activitat comercial i la creació d'un hàbitat concentrat, del qual han quedat restes arqueològiques abundants i diverses, especialment dels segles I al III: entre d'altres, el luxós habitatge amb banys de can Jaume o la necròpolis de can Trullàs. És l'any 915 quan s'esmenta el nom Granolarios, justament en referència a un dels camins que hi portava. En el segle XI, en relació amb l'Església de Sant Esteve, ja és més nombrosa la documentació sobre la vila.

L'existència del mercat -documentat des de l'any 1041- i més endavant de dues fires, va configurar una bona part de la vida i de la història granollerina medieval i moderna, així com la incidència sobre el conjunt de la comarca del Vallès. El nucli de la vila va disposar d'un primer clos emmurallat des de les darreries del segle XIII, però fou refet i ampliat amb una segona construcció a partir de 1366. Els traspassos de domini, reial i senyorial, van sovintejar fins que l'any 1418 Granollers passava definitivament a la jurisdicció reial i alhora accedia a ser "Carrer " de Barcelona. Comtes i reis van concedir privilegis diversos a la vila, entre d'altres els que protegien el mercat o el que permetia encunyar moneda pròpia, que contribuïren al desenvolupament social i econòmic.

L'activitat mercantívola es va reflectir en l'urbanisme, si més no, des del segle XIV. El centre de la vila estava format per un entramat de places i porxos que prenien el nom del producte que s'hi venia: el blat, l'oli, els cabrits, les olles, les gallines o la fruita. A partir de mitjan segle XVI Granollers inicià un major creixement demogràfic i econòmic que es féu palès amb la construcció de la Porxada com a llotja de gra i en les edificacions fora muralla, en la perllongació dels carrers de Corró i de Barcelona. La imatge d'una ciutat amb carrers i places porticades, emmarcada per la muralla i els seus corredossos, arribà fins a mitjan segle XIX. Avui encara són perceptibles alguns d'aquells elements.

La importància de la vila medieval i moderna també es pot contemplar en els casals senyorials, com el dels Tagamanent o els de l'antiga plaça Major; en la gran església gòtica de Sant Esteve, de la qual resta només el campanar, amb el magnífic retaule dels Vergós (actualment en el Museu Nacional d'Art de Catalunya); o en l'hospital, avui sala Tarafa, construït a les primeres dècades del segle XIV.

1-La Porxada. Segle XVI

Llotja de gra aixecada pel mestre de cases Bartomeu Brufalt a l'antiga plaça Major entre 1586 i 1587, seguint l'estil de les primitives llotges medievals. Fa 24 metres de llargària per 15,65 d'amplària i consta de 15 columnes d'ordre toscà. Aquesta obra fou concebuda pel Consell de la vila de Granollers en un període de creixement demogràfic i econòmic de la ciutat. Des del segle XVI ha estat el nucli de l'important mercat d'abast comarcal. Al llarg de les centúries ha patit diverses reformes, fins que l'any 1872 l'antiga llotja de blat s'obrí a tota mena de mercaderies. Tot i mantenir intacta la primitiva estructura pel que fa a les columnes, el pas del temps ha obligat a canviar diverses vegades l'embigat de la coberta, total o parcialment. Aquestes restauracions romanen registrades a les marques de les antigues bigues angulars (1751, 1881 i 1940). La darrera gran restauració està datada entre el 1985 i el 1987, i es pot comprovar entre d'altres a la biga mestra del carener. De la Pedra de l'Encant, situada al peu d'una de les columnes de la Porxada, s'expliquen algunes llegendes, però en realitat servia per fer els encants públics (Subhasta).

Casa, segle XV

Plaça de la Porxada, 20 Casa cantonera bastida sobre les arcades dels porxos on es feia mercat. Destaca al primer pis una finestra geminada, d'arc lobulat sobre impostes decorades amb flors.

Casal, segle XVI

Plaça de la Porxada, 21-23

Edifici reformat en la dècada de 1980 que conserva alguns elements arquitectònics del segle XVI. A la façana de la plaça de la Porxada, destaca un finestral plateresc de llinda plana i un guardapols sostingut per figures a les impostes. També manté un portal interior d'estil plateresc català. En aquests elements, s'hi pot apreciar un escut format per una banda amb tres ferradures de sable i acompanyada de dues estrelles. En aquest edifici tenia la seva seu a finals del segle XIX el Casino Terpsicore.

Can Cunillera, segle XVI

Plaça de la Porxada, 28

Gran casal de planta baixa, dues plantes pis i una tercera planta en forma de galeria. En un dels portals de llinda plana de la planta baixa hi ha la data de 1541. A la segona planta, sobresurt un balcó amb relleus a la llinda sostinguda per àngels amb la data de 1550. A l'interior, es conserva una finestra d'arc estrellat del segle XVII i un portal amb un escut format per una estrella de sis puntes coronant una muntanya. Al llarg del primer quart del segle XX, es van fer algunes reformes a la casa.

Casal, segle XVI

Plaça de la Porxada, 30 
Casal del segle XVI que encara conserva l'estructura medieval, fou reformat a finals de la dècada dels 70, llavors va perdre la porta d'arc de mig punt de grans dovelles i l'antiga galeria. Actualment conserva tres finestres de tipus gotico-renaixentista, amb guardapols mixtilinis i medallons amb carasses. A la finestra central uns angelets sostenen un escut amb la data de 1551. A les impostes hi ha angelets portant escuts en blanc. Els mascarons permeten veure els tocats de les dames i els cascs dels cavallers. També conserva una finestra de tipus geminat sense columneta en el segon pis.

Casa, segle XVI

Plaça de la Porxada, 11-cantonada Dr. Riera

Casa que encara conserva la tipologia dels edificis medievals de la ciutat, ha estat reformada en diverses ocasions. Això ha provocat que es modifiqués la porta d'arc de mig punt, i la galeria arcada de les golfes del costat de la Porxada, però conserva el ràfec voladís.

2-Les places

A l'entorn de la plaça Major s'articulaven altres places més petites que acollien la venda de diversos productes el dia de mercat i encara en conserven el nom: la plaça de les Olles, la dels Cabrits i la de l'Oli. D'altres, tot i que es coneix la ubicació han perdut el nom, com la de la Fruita i la del Blat, en el cas de la plaça de les Gallines no es pot veure per construccions posteriors.

Plaça de les Olles

Casa, segle XVI

Plaça de les Olles, núm. 8 Casa en què s'han reaprofitat els elements arquitectònics procedents d'una casa gòtica que estava situada en el carrer de Santa Anna número 5-7. L'escut de la porta petita és nou. A la primera planta, hi ha una finestra conopial lobulada amb decoracions de carasses i palmetes a les impostes. La finestra superior és de llinda plana amb guardapols que arrenca de dues mènsules decorades amb el tors de dos angelets.

Plaça dels Cabrits

Casa, segle XV

Plaça dels Cabrits, 4 / Plaça de les Olles, 16 Casa cantonera sobre porxos amb dues façanes de planta baixa, pis i golfes. Destaca al primer pis una finestra geminada, d'arc lobulat sobre impostes decorades amb botons i sense trencallum.

Can Bassa, segle XV

Plaça dels Cabrits, 2 -Doctor Riera, 7

Edifici format inicialment per la planta baixa, el pis i les golfes. Al segle XX, s'hi va afegir una planta més, amb l'addició d'una altra finestra coronella que no és pròpia de la casa. De la façana antiga, destaca el portal de llinda plana amb mènsules, i el finestral d'arc conopial lobulat del primer pis.

Plaça de l'Oli

Can March, segle XVI

Plaça de l'Oli, 4-Dr Riera, 2

És un dels casals més ben conservats de la ciutat. Gairebé no ha variat la seva estructura. En el primer terç del segle XX, es va sobrealçar el cos de les galeries, es va treure el ràfec voladís, es va construir una cornisa sobre mènsules a la coberta i s'hi va afegir un escut nou de Granollers amb la data de 1527. També es van convertir en balcó les finestres del segon pis, que durant la restauració de l'any 2001 han tornat al seu estat original. A la planta baixa, una porta d'arc de mig punt conserva a la pedra clau uns angelets que sostenen un escut amb la inscripció: "‡ /O/T/G/1541". A l'interior de la casa hi ha una altra pedra clau amb la mateixa inscripció i la data de 1532. Les finestres dels pisos superiors estan decorades amb guardapols motllurats que arrenquen dels caps de diversos personatges, entre els quals cavallers amb capmall.

3-Les Muralles. Segle XIV

Granollers va estar envoltada de muralles des de finals del segle XIII fins a mitjan segle XIX. Les restes actuals corresponen a les del privilegi concedit per l'infant Joan l'any 1366, pel qual es construirien murs, valls, corredossos i torres de fortificació. La muralla, estava protegida per onze torres de planta quadrada i un camí de ronda "els corredossos". El perímetre de forma hexagonal amidava 816 metres, els murs tenien un gruix entre 1 metre i 1,20 metres d'amplada, i una alçada de 5 metres. En les excavacions dels darrers anys, s'ha documentat el vall de la muralla que tenia uns set metres d'amplada des de la línia de la muralla, i tres de les bestorres.

4-Els corredossos de les muralles

Els corredossos o camí de ronda és un passadís que es construïa dins del perímetre intern de les muralles a fi de vigilar el camp i transitar-hi sense perill. A Granollers es conserven tots els "corredossos", ja que no hi ha edificacions adossades a l'interior de la muralla. El corredor de la Constància, juntament amb el de Jaume Camp, és el tram de muralla més llarg que es conserva, i un dels punts on encara es poden veure els merlets sencers, els altres estan en el corredor de sant Cristòfol cantonada amb el carrer de Barcelona.

5-Els portals i les capelles de la muralla. Segles XIV-XVI

En el segle XVI el Consell de la vila acordà construir capelles damunt els portals d'entrada. En el portal de Caldes, es bastí la capella de Santa Anna; en el de Barcelona, Sant Cristòfol; en el de la Roca, Santa Esperança; en el de Bell-lloc, Sant Roc; i en el de Corró, Sant Antoni.

Portal de Corró i capella de Sant Antoni. Segles XIV-XVI

Indret on s'obria el portal antic de la muralla, en el camí que conduïa cap a Vic i Girona. L'any 1567 s'hi edificà una capella dedicada a Sant Antoni. Des del segle XVII, l'advocació va correspondre a Santa Elisabet. La capella va desaparèixer l'any 1861

Portal de la Roca i capella de Santa Esperança. Segles XIV-XVI

El portal de la Roca corresponia a l'antic camí que enllaçava Granollers amb Mataró, seguint el traçat de la via romana de Caldes a Iluro. La capella va ser construïda en el segle XVI i enderrocada a la segona meitat del segle XIX. Després fou reconstruïda sobre un arc en el corredor de Santa Esperança.

Portal de Bell-lloc i capella de Sant Roc. Segles XIV-XVI

Portal de la muralla medieval del segle XIV que s'obria al camí de Cardedeu, (anomenat de Bell-lloc) i Girona. La capella construïda al segle XVI estava dedicada a Sant Roc. En el 1859 va ser traslladada i construïda sobre el mur de la muralla.

Portal de Caldes i capella de Santa Anna. Segles XIV-XVI

El portal de Caldes era el més gran de la vila; sobre l'arc de la porta hi havia un escut del municipi. La capella de Santa Anna va ser edificada, l'any 1563, sobre el portal. En el 1852 es traslladà a un costat, sobre la casa construïda a la paret de la muralla, en ser enderrocat el portal i una part de la muralla per construir una caserna.

Portal de Barcelona i capella de Sant Cristòfol. Segles XIV-XVI

Portal de la muralla medieval del segle XIV que s'obria al camí Ral de Barcelona. La capella, construïda al segle XVI, estava dedicada a Sant Cristòfol. A mitjan segle XIX en ser enderrocat el portal, es va traslladar a un lateral del carrer i va ser enderrocada definitivament en els primers decennis del segle XX.

El Portalet

El Portalet, era un portal petit, que es va obrir a la muralla per comunicar l'interior de la ciutat amb el carrer Nou, fou enderrocat juntament amb la torre de defensa que estava ubicada en aquell punt l'any 1931.

6-Carrer Sant Roc

Casal dels Tagamanent, dita del Conestable, segle XV

Carrer Sant Roc, 10

Casal gòtic de la família Tagamanent on hi va morir el Conestable Pere de Portugal l'any 1466. Només es conserva la part central de l'edifici antic. A l'exterior destaca el portal adovellat de mig punt, el finestral gòtic d'arc trevolat del primer pis i la finestra conopial a la segona planta. A l'interior conserva diverses finestres i arcades. La família dels Tagamanent entroncà amb els Montbui i els Rocabertí.

7-Carrer Santa Anna

Carrer medieval que unia el portal de Caldes amb el de Bell·lloc.

Casa, segle XVI

Carrer Santa Anna, 8

Edifici de planta baixa i dos pisos. Destaca al primer pis un finestral d'arc conopial ornamentat amb traceries. Sota la línia d'impostes hi ha esculpits dos àngels en mig relleu. Tot l'arc està emmarcat per un guardapols.

8-Carrer de Santa Esperança

Casa,  segle XVI

Carrer de Santa Esperança, 2

Edifici amb un portal d'arc de mig dovellat i una finestra de llinda plana a la planta primera.

Casa, segle XV

Carrer de Santa Esperança, 4

Edifici amb un portal de llinda plana i un finestral geminat de pedra d'arc trevolat sobre impostes al primer pis.

9-Església de Sant Esteve

La primera referència documental és de l'any 972, però no se'n coneixen les restes arqueològiques. Entre els segles XI i XII se'n va bastir una altra, sobre la qual es va construir l'església gòtica entre els segles XV i XVI. Igual que la romànica estava orientada cap a l'est, era de planta rectangular i absis poligonal i va ser enderrocada durant la Guerra Civil de 1936. Tenia dues portes d'accés, la gòtica a la façana sud i l'antiga romànica a ponent. En els segles XVII i XVIII, l'església gòtica es va ampliar per la banda nord amb les capelles del Roser i del Santíssim. L'any 1940 es va iniciar la construcció de l'actual temple, obra de Joan Boada i Barba.

Campanar de Sant Esteve. Segle XV

És l'únic vestigi que queda "in situ" de l'antiga església gòtica de Sant Esteve, bastida en el segle XV sobre l'edifici romànic. És una torre de 34 metres d'altura que consta de tres cossos, el primer de planta quadrada i els altres octogonals, amb finestrals de traceria trilobulada gòtica, coronat per una barana de motius entrellaçats. Al Museu de Granollers es conserven mènsules i capitells procedents de l'església gòtica.

Passadís de la Rectoria

Aquest punt permet veure la part externa del mur de la muralla, ja que al contrari de la majoria de les ciutats medievals, el recorregut de les muralles a Granollers és fa per l'interior dels corredossos.

10-Carrer de Corró

Antic camí ral cap a Corró, la Garriga i Vic. El creixement demogràfic del segle XVI va propiciar la urbanització d'aquesta via, situada fora del recinte emmurallat, i la seva posterior transformació en un carrer de la vila. Destaquen diverses cases amb portals i finestrals dels segles XVI i XVII.

Escola de Música Josep Maria Ruera

Can Puntes, segle XVI-XX

Antic edifici dels segle XVI, a la façana es conservava un escut de la vila de Granollers amb la data de 1515, actualment a l'edifici de la Mútua del Carme. Fou remodelat per Manuel J. Raspall i Mayol entre els anys 1910 -1912, els plànols els signà E. M. Balcells. A la façana en destaquen els esgrafiats amb motius florals i la forja de les reixes de les finestres. L'última reforma va ser els anys 1987-1988 per destinar-la a seu de l'Escola Municipal de Música Josep Mª Ruera.

Can Medalla, segle XVI

Carrer de Corró, 3

Casa fora muralla que havia estat durant un temps l'hospital de la vila, a la segona meitat del segle XVI. Destaca el portal de pedra amb arc de mig punt adovellat i la finestra és d'estil renaixentista amb la data de 1565.

Casa de Cultura Sant Francesc

Antic convent de Sant Francesc, segle XVI

Carrer Espí Grau, 1

Església del convent de l'orde dels franciscans, fundat l'any 1578, situat fora muralles. Després de la desamortització es va utilitzar per a activitats diverses i va perdre part de les seves construccions. L'any 1956 va ser reformada pels arquitectes Josep M. Martorell i Oriol Bohigas com a seu de la Fundació Maspons i Camarassa.

Biblioteca Can Pedrals,

Can Pedrals, segle XVIII

Carrer Espí Grau, 2

Casa del segle XVIII rehabilitada a partir de 1991 i reutilitzat com a biblioteca municipal l'any 1995. Destaquen les portes d'arc rebaixat, el medalló esculpit amb la cara d'un personatge amb la data de 1783 i la capelleta-fornícula de tipologia barroca.

Casa, segle XVI

Carrer de Corró, 25

Casa del segle XVI, remodelada en el 1908 per l'arquitecte Manuel J. Raspall, els plànols els signà E. M. Balcells, posteriorment s'hi afegí una tribuna en el primer pis. En la llinda d'una finestra (ara reconvertida en balcó) hi ha la data 1565, juntament amb un escut flanquejat per dos angelets.

Sala Tarafa

Antic Hospital, segle XIV

Carrer de Corró, 47

Antic hospital de la vila, documentat des de l'any 1328. Va ser fundat per Bertran de Seva per acollir i atendre pobres, pelegrins i malalts. Es tracta d'una sala rectangular, coberta amb tres arcs apuntats que sostenen un embigat de fusta a doble vessant, amb un absis a ponent cobert amb volta apuntada. L'any 1926, l'arquitecte Manuel J. Raspall va reformar la sala gòtica per instal·lar-hi la biblioteca municipal Francesc Tarafa. L'interior es va decorar amb elements modernistes. A la façana s'hi van col·locar dos finestrals gòtics procedents d'una antiga casa i s'hi va fer un rosetó de pedra picada.

11-Carrer de Barcelona

Antic camí de Barcelona, que enllaça al sud amb el Camí Ral. Juntament amb el carrer de Corró, configurava l'eix de comunicació de Barcelona a Vic que travessava la ciutat en direcció Nord-Sud. Igual que el carrer de Corró, hi destaquen diverses cases amb elements arquitectònics dels segles XVI i XVII.

Casa, Segle XVI

Carrer Barcelona, núm. 2,

Casa que manté la tipologia medieval, conserva el portal de mig punt retallat a la part interna de l'arc i la finestra conopial lobulada del primer pis, reconvertida en balcó.

Casa, Segles XV-XVI

Carrer Barcelona, núm. 4-6

Antigament aquestes dues cases en formaven una sola. A la portalada del número 4 hi ha la inscripció "IHS" a la pedra clau; a la llinda de la finestra del primer pis, convertida en balcó, hi ha una orla amb un escut representant un elm. A la façana sud es conserva una finestra geminada gòtica que ha perdut la columna. En el número 6, es manté la porta d'arc rebaixat a la planta baixa i les finestres de llinda plana en els pisos superiors; s'ha perdut l'escut de la llinda del primer pis que era igual que el de la finestra del número 4. Es conserva l'estucat de la façana que imitava els carreus.

Casa, Segle XVI

Carrer Barcelona, núm. 5

Casa amb la portalada d'arc de mig punt amb la inscripció: FRANCESC MAS?1592? i una finestra de llinda plana.

Casa, Segle XVI-XVII

Carrer Barcelona, núm. 28-30

Malgrat les modificacions, s'observa la portalada d'arc rebaixat (planta baixa del n. 30); la llinda de la finestra del primer pis, ara balcó, amb la data de 1603 (amb el frontó afegit de 1910). A la finestra del número 28, amb la data de 1554, el guardapols de l'arc té dos caps com a decoració de cadascuna de les impostes.

Casa, Segle XVI

Carrer Barcelona, núm. 48

Casa en la que en la darrera intervenció, es va reformar la portalada ampliant-ne el nombre de dovelles per adequar-la a les necessitats actuals. Anteriorment ja havia estat transformada la porta d'arc de mig punt en arc rebaixat.

Casa, Segle XVI

Carrer Barcelona, núm. 50 i 52

En una de les finestres de llinda plana hi ha la inscripció: bAIA/IHS/1568. A l'altra, el guardapols coronat per una pinya, arrenca del cap d'un home i una dona.